De cara

(Vers 1)
Que perillosa és la gent que t’abraça amb un somriure
i quan els gires l’esquena, et claven un ferro sense dubtar.
No saben mirar la vida de cara, s’amaguen a les ombres,
i mentre callen i somriuen per davant, per darrere et volen trencar.

(Pre-estribill)
Fan veure que tot és calma, que tot rutlla, que tot va bé,
però dins seu només hi ha tempesta i por de no quedar bé.
I aleshores ataquen sense dir-ho, sense sang però fent ferida,
malparlant, degradant-te, dibuixant-te com si fossis un monstre a la seva vida.

(Estribill)
Ai, quina tristesa…
no ser prou valent per ser transparent,
anar per darrere per sentir-te més gran.
Quina misèria…
tenir tantes penes i no saber-les mirar,
i fer mal als altres per intentar respirar.
Jo em quedo amb la llum, la cara clara,
sóc transparent quina llàstima que no siguis igual.

(Vers 2)
Va de víctima, mosqueta morta, disfressa que ja no cola,
i no veu que l’agressió li neix de dins, no pas de fora.
Corre a inventar històries per tapar la seva por,
però la veritat sempre guanya, sempre troba el seu ressò.
I see right through you…

(Pont)
I jo no penso carregar
el pes que no és meu, el teu camí per caminar.
Jo només sé avançar
amb la consciència neta i la mirada clara.
You can’t break someone who walks in the light.

(Estribill)
Ai, quina tristesa…
no ser prou valent per ser transparent,
anar per darrere per sentir-te valent.
Quina misèria…
tenir tantes penes i no saber-les mirar,
i fer mal als altres per intentar respirar.
Jo em quedo amb la llum, la cara clara,
sóc transparent quina llàstima que no siguis igual.

Experimental Ambient with Eerie Soundscapes and Minimalist Beats, female, voices, Coros