Els clients no paguen

(Vers 1)
Només volíem veure una exposició,
barri complicat, decisió: actuació.
Fem tard, nervis, el mar al davant,
una P blava: miracle a l'instant.
I, pam, surt un senyor elegant, de pel·lícula, actor?.

(Pre-tornada)
“Les claus, senyora, ja aparco jo”
—i jo pensant: això acabarà malament, oh-oh…

(Tornada)
Oh-oh, què passa aquí?
Això no és un pàrquing, és un club Nàutic 
Oh-oh, no és per mi,
però em miren com si fos d’aquí.

iots brillants, llums i catifa,
i jo amb sabates velles fent de diva fictícia.
“No cal pagar, senyora”, diu somrient…
Mentre estic buscant el cotxe urgentment!

(Vers 2)
Anem a la expo preciosa, art celestial,
però el meu cap només pensa: lo del cotxe fatal.
“L’he deixat a un home amb corbata i somriure”…
això no ho explico a ningú, ni que faci riure 

(Tornada)
Oh-oh, què passa aquí?
Això no és un pàrquing, és un club Nàutic 
Oh-oh, no és per mi,
però em miren com si fos d’aquí.

(Pont)
Vaig a pagar fent-me la digna,
i em diuen, nooo amb veu divina:
“Els clients no paguen, relaxi’s ja”
i jo pensant: quin sketch tan surreal! PAM!

(Tornada)
Oh-oh, què passa aquí?
Això no és un pàrquing, és un club Nàutic 
Oh-oh, no és per mi,
però em miren com si fos d’aquí.

Catifa vermella, cotxe a la porta,
un noi em mira com dient “aquesta què porta?”
Oh-oh, ves per on,
de barri conflictiu a l’alta societat en un segon.
Arriba el cotxe, faig veure que és normal…
però dins el cotxe sortint me'n ric al final!

(Outro)
Així va ser la tarda cultural,
amb final de cinema i toc tropical.
Moralina senzilla, apunta-ho bé:
mai jutgis per la roba…
que potser et porten el cotxe a peu de carrer!

4/4 ~96 BPM, indie-pop / rap-talk, cinematogràfic descarat alegre absurd frases punchy vocals potents, Male i female