“Le français qui ne comprenait rien”

(Estrofa 1)
Sortia d’un malson, amb el cor enrunat,
vaig dir prou a les guerres, volia respirar.
I va aparèixer aquí, amb el seu “coucou, comment ça va?”,
jo pensava “quina merda, ara en francès, ja està!”.

(Pre-tornada)
Quan deia una cosa, jo n'entenia tres,
“tu parles vite”, em deia, i jo “pas du tout, tès bête!”.
Amb les mans, amb els ulls, sense cap traductor,
vam fer d’un embolic una cançó d’amor.

(Tornada)
Le français qui ne comprenait rien,
va saber llegir-me el cor tout bien
Entre gestos, rialles i cafès,
vaig trobar el que mai havia entès.
I tot i que el vent se'l va emportar,
encara el sento quan la pluja cau
Le français qui ne comprenait rien,
va ensenyar-me què vol dir estimar.

(Estrofa 2)
Va allargar l’estada només per estar,
“juste un jour de plus”, em deia, amb aquell parlar.
Però un matí va marxar, “je dois continuer”,
i jo al portal, “au revoir mon fou, je t’aimerai”.

(Pont)
Sis mesos més tard, com un miracle estrany,
va trucar a la porta amb pols del Senegal.
“Je t’ai trouvée par hasard”, em va dir amb un somriure, i el seu "Today is the best day of my live....por ti!"
i jo, sense pensar, el vaig deixar entrar al cor de nou, sí, sense pensar

(Tornada final)
Le français qui ne comprenait rien,
va entendre més que ningú i és que encara ens busquem sense buscar,
al cel, als mapes, a cada mar.
Et quand je pense à lui, je souris en silence,
perquè hi ha amors que viuen en la distància.
Le français qui ne comprenait rien,
em va ensenyar a viure i volar com el vent.

blues, folk, violin, rap
Romàntic, alegre, comic 
Rap female