Fa estona que plou

Fa estona que plou,

Surts al carrer,

La pluja mulla el teu cos balder.

I l’ànima encongida

Qui la podrà salvar?

Voltant sense rumb, el cor a la mà.

Busques un camí nou

Però l’aigua tot s’ho ha endut

I ara ets aquí perdut

Lluitant contra l’oblit.

Si la vida té sentit

No el busquis tu tot sol,

Que amagat a la cantonada

Pots trobar algú que et vol

Regalar una abraçada.